Què et suggereix aquesta imatge? L'alegria, la tristesa, la sorpresa, la incertesa, la ràbia, la indiferència, són sentiments? o emocions? Per què?
Mentres que els sentiments són sensacions de moderada intensitat i de llarga duració, les emocions són sensacions intenses però que duren poc.
La simpatia, el carinyo, la compassió, serien exemples de sentiments. Per altra banda, el terror, l'alegria i la tristesa, són emocions.
Podríem dir que les emocions es provoquen, i els sentiments són les reaccions a les emocions. És a dir, una persona em fa riure molt, em provoca alegria (emoció), seguretat, i per tant, a conseqüència, li agafo carinyo (sentiment) i l'estimo (sentiment).
Hi ha una frase que m'agrada molt que diu així: "Everybody smiles in the same language. And for that, I am so thankful". (tothom somriu en el mateix idioma. I per això, estic agraït). Les emocions són universals. De fet, són el sistema més universal de mostrar als demés el que sentim. Les cares de por, d'ira i d'alegria són les mateixes en tot el món. Així doncs, el somriure, és una resposta d'alegria. I és que una emoció és una resposta fisiològica. És a dir, que es produeix en el cos. És una vivència, és el so que el cos ens dóna a través de canvis fisiològics com ara la postura, temperació, cara,etc.
Realitzar la lectura anomenada "Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria", d'Anna Soldevila, Gemma Filella, Ramona Ribes i M. Jesús Agulló, m'ha ajudat molt a entendre què són les emocions, i sobretot, com treballar la competència emocional dins l'escola.
Una de les primeres frases d'aquest article diu que existeixen molts programes i experiències que intervenen en aspectes del desenvolupament personal del subjecte, tant a educació infantil com a primària, però no existeix un currículum consensuat de l'educació emocional.
Dóna una mica de teoria sobre la investigació duta a terme per Mayer i Salovey (1997) sobre l'educació emocional i la intel·ligència emocional, en la que es diferencien quatre components importants:
-la percepció i expressió emocional (capacitat per a identificar les nostres emocions i què senten els demés i disposar d'una expressió emocional adequada).
-la facilitació emocional (capacitat per a generar sentiments que facilitin el pensament)
-la comprensió emocional (per a què puguem integrar el que sentim dins el nostre pensament i saber considerar la complexitat dells canvis emocionals)
-la regulació emocional (competència per a dirigir i manejar les emocions tant positives com negatives d'una forma eficaç.
Treballar la intel·ligència emocional té més importància de la que pensem. Però què és la intel·ligència emocional? És l'habilitat de les persones per a percebre, utilitzar, comprendre i manejar les emocions.
L'article defineix el sentiment com una emoció feta conscient, que identifiquem, classifiquem i valorem gràcies al domini del llenguatge.
Des de l'escola hem de treballar la consciència emocional, ja que aquesta ens permet reconèixer emocions tant en els demés com en nosaltres mateixos per a entendre les seves causes i respondre a elles amb eficàcia. És imprescindible que els nens aprenguin a regular-les per a no deixar-se dominar per elles.
Ser conscient de les emocions ens permet saber com ens sentim, ens ajuda a disfrutar de les emocions agradables i a regular aquelles que són desagradables.
Per a poder reconèixer les emocions, el nen necessita un progressiu desenvolupament cognitiu que el permetrà diferenciar les reaccions que sent a nivelll fisiològic, cognitiu i conductual a la vegada, podrà identificar-les.
Una frase que m'agrada molt de la lectura és: "Hemos de dotar al niño de estrategias para atender a su mundo emocional, aceptarlo, comprenderlo, poner nombre a las emociones que siente, describir las diferentes reacciones que produce una emoción, clasificarlas y reconocerlas tanto en uno mismo como en los otros".
Les emocions ens poden classificar de moltes maneres: en positives i negatives, ambigües i estètiques, bàsiques o primàries i complexes o secundàries.
Les emocions bàsiques s'originen en els primers mesos de vida
en la primera infància (2-3anys), comencen a ser menys egocèntrics, la qual cosa els permet captar els sentiments dels demés i veure que aquests són diferents als seus.
Els grans progresssos en l'`mabit afectiu, però, es produeixen en l'etapa dels 3 als 6 anys. Gràcies en gran part al progés del llenguatge, la memòria, una major diferenciació del "jo" i els altres, més capacitat per a associar determinades situacions a una emoció concreta i una capcitat cada vegada més gran per a tolerar la excitació.
El reconeixement i comprensó de les emocions alienes permetrà desenvolupar el sentiment d'empatia. La comprensió e les emocions dels altres implica ademés de sapiguer interpretar-les partir e la expressió facial, el to de veu i els gestos, identificar la perspectiva mental que la persona adopta en respecte a les situacions viscudes.
lleva a comprender que los otros tienen estados mentales, pensamientos, emociones deseos y que estos pueden ser iferentes a los propios. Ello implicará, a nivel cognitivo, el paso del pensamiento preoperatorio?? a las operacions concretas.
6-8 anys: poden sentir dues emocions successives i diferents davant una mateixa situació.
8: conscients de la simultaneïtat de dues emocions de la mateixa naturalesa en un mateix event????
10: una mateixa situació pot provocar dues emocions simultàneass i oposades.
"ambivalencia emocional"???? consisteix en: acceptar la possiblitat d'esperimentar emocions contràries en una mateixa situació.
Estos avances en la comprensión emocional se traducen en una mayor sensiblidad y mayor capacidad xa responder empáticamente a las emociones ajenas, y para orientar el afecto y la respuesta hacia el otro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario